El Cicle de Teatre Empori porta Casa de Nines al Convent de Sant Agustí


Dins el V Cicle de Teatre Empori, la companyia Tequatre representarà l’obra Casa de Nines, una de les principals obres escrites per Henrik Ibsen. Casa de Nines va ser la primera obra del dramaturg norueg representada en català. Casa de Nines, és un drama contemporani on la moral i els costums establerts s’enfronten a l’egocentrisme dels personatges. La protagonista de l’obra, Nora, una dona bella, individualista i molt mimada, acaba reconeixent la falsedat de tot allò que l’envolta, i actuant en conseqüència. La companyia figuerenca Tequatre porta a escena un clàssic de l’autor noruec, on posa el feminisme en escena l’any 1879 per mostrar una realitat que encara ara existeix. La interpretació és a càrrec de M. Àngels Galí, Rosalia Comas, Jaume Pujadas, Carme Magester, Quim Pastoret i Pere Gich sota la direcció d’Àngels Barrientos i Jaume Pujadas. La durada de l’obra és d’1hora i 40 minuts i les entrades ja estan esgotades. Les representacions seran el dissabte a dos quarts de nou del vespre, i el diumenge, a les sis de la tarda al Convent de Sant Agustí. Casa de nines és una peça teatral que Henrik Ibsen va escriure entre Roma i Amalfi l'any 1879, va ser publicada el desembre del mateix any i estrenada el gener de 1880 a Christiania, actual Oslo. Protegida pel Programa Memòria del Món de la UNESCO, és l'obra més traduïda i més representada del seu autor. La primera traducció en català, de Frederic Gomis, es va estrenar al Teatre Gran Via de Barcelona, el 1893, uns mesos després d'haver estrenat al Teatre Novetats de Barcelona Un enemigo del pueblo, en castellà. L'obra va ser escrita en una època en què predominava el naturalisme teatral i començava a aparèixer el simbolisme. Encara es considerava que una "obra ben feta" havia de tenir un començament, una trama i un desenllaç en el qual s'exposen les idees. Però el final de Casa de nines és expressament obert, Ibsen no mostra el moment en què el marit de Nora llegeix la carta que ella li ha escrit, amb la qual cosa el final és una pregunta oberta, una invitació que l'espectador reflexioni, en comptes de ser moralitzat. Altres elements innovadors són les accions interiors, la importància del que poden pensar o sentir els personatges i que no diuen, i l'el·lipsi o obscenitat, hi ha coses que ocorren fora d'escena, que l'espectador no veu i ha de reconstruir al cap amb les dades de què disposa, no necessàriament amb solució única, ni amb solució. Aquesta obra teatral ha tingut diverses versions cinematogràfiques.

Mitjà

MÉS NOTÍCIES:

         

NO T'HO PERDIS

TAMBÉ ET POT INTERESSAR